Tot i que els ODS no fan referència explícita a l’alimentació sostenible, directa o indirectament està mencionada en la majoria d’Objectius de Desenvolupament Sostenible hi estan mencionats. Acabar amb la pobresa i la “fam zero” són els que aborden l’àmbit alimentari de manera més directa, centrant-se en problemes derivats de la malnutrició i la inseguretat alimentària.

Aquests ODS fan referència a diferents dimensions de l’alimentació sostenible: Les pràctiques de producció, els hàbits de consum, la gestió dels recursos, etc.

13 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible mencionen l’alimentació

Una manera de fer una producció d’aliments més sostenible, és implantar sistemes d’economia circular, que han d’implicar tant el sector agrari, com la indústria, la distribució, i també les llars, amb la finalitat d’obtenir valor del rebuig.

El sector agrari té davant seu importants reptes que impliquen millorar la producció i reduir els recursos utilitzats. D’altra banda, conservant activament les varietats tradicionals i les races autòctones, i impulsar-ne el seu ús i comercialització, permetent produccions econòmicament viables, i establint mecanismes per limitar l’impacte de les normes estandarditzadores de producte originades en les grans empreses de distribució.

Els industrials ja s’han plantejat dins els seus objectius ser mediambientalment neutrals, treballant amb la reducció de la petjada hídrica i de carboni, i posant en valor els residus orgànics transformant-los en energia, o aprofitant-los en l’alimentació animal. Per tant, aquesta no és només una acció de responsabilitat social corporativa, sinó que té uns clars beneficis econòmics per la indústria del sector.

Pel que fa als punts de venda, aquests estan treballant per deixar de ser punt d’emmagatzematge i exposició sistemàtica de productes per ser alguna cosa més: un espai ordenat i dissenyat per facilitar la configuració d’una cistella de productes completa i saludable. El gran repte però, segueix sent el malbaratament de producte i la generació de residus. La solució suposarà la transformació del model de distribució, i s’apunta que la tecnologia el canvi en els hàbits de consum seran les claus.

Finalment, els consumidors tenen un paper fonamental en els processos d’economia circular. La revolució digital i la sensibilització del consumidor cap a la sostenibilitat, l’ecologia i la salut, ha generat un nou mercat amb un valor econòmic creixent que no s’escapa al sector productiu.

En diferents fòrums també s’ha destacat que aquesta interrelació entre tots els agents requereix establir col·laboracions entre les companyies del sector privat, les ONG i els governs.

Així doncs, l’objectiu és el de canviar processos, però també hàbits de consum, que ens portin a un nou model econòmic. Les accions divulgatives i de sensibilització de la societat resultaran crucials en aquest procés.

La fira d’Economia Verda i Circular organitzada per l’ajuntament de Granollers en el marc de les Fires i Festes de l’Ascensió, inclou un pavelló específic adreçat al sector agrari i agroalimentari. Està focalitzat en el concepte MENJAR BÉ, i presentarà tota una oferta de productes de proximitat, amb denominacions d’origen i ecològiques. La mostra inclourà estands comercials i també exposicions, tallers i conferències.